Sol-i-platja i/o/amb/contra la cultura?

Intercanvi de mails curt i fructífer amb la Dra. Joana Petrus de la UIB (que ha estat la meva "Doktormutter" en potència fins que al final he triat un "Doktorvater"... una decisió d'aquestes que mai sabràs si ho vas fer bé o no...) doncs bé, creu la Dra. Petrus -com gairebé tots els que ens mirem el turisme des del món acadèmic- que, mentre que pel turisme cultural hi ha desenes de milers de potencials turistes, amb els quals encara no em fem prou, això no és res comparat amb els milions que desitgen estassar-se a S'Arenal, Roses o Isla Barú. M'espanta el matís diacrònic que ella hi afegeix: amb el temps, el primer grup sembla cada cop més petit, el segon més gran. Em consolo pensant que potser, veient les coses des de primera línia a Mallorca o la Costa Brava, percebem molta més massa de carn rostint-se al sol de la que "actually" hi ha, una visió segurament diferent de la que tenen a l'interior o a les viles. Em fa conèixer la Dra. Petrus una de les darreres tendències de moda, que és la de fer-se fotos nu en zones monumentals, un hàbit que ve a ser el "balconing" del turisme cultural (no poso el link amb la foto d'un paio tot conill amb el Machu Pichu de fons perquè la meva neboda adolescent mira de tant el tant el meu blog).

Però si el turisme cultural no té gaires adeptes (o fins i tot en perd segons la meva corresponent) tampoc és que el turisme natural quedi gaire ben parat. Dels qui jeuen a S'Arenal segur que pocs faran una passejada per la Serra de Tramuntana, ni tan sols de nivell de principants, per molt que els diguin que la Serra és un "Cultural Landscape from the Unesco". Pocs seran també els que de Barú pujaran al volcà Totumo. I aquí a l'Empodà tampoc és que les masses vagin a veure el PN del Cap de Creus. Per cert, vegeu aquest article de fa tot just uns dies  per entendre que als parcs naturals ara com ara no lliguen els gossos amb llonganisses.

Les meves primeres lectures i recerques em confirmen que les destinacions "duals", es a dir, les que tenen sol-i-platja i algun atractiu més (posem-hi Unesco, vinga) són MOLT més conegudes -i cobejades- per la platja que per la cultura. I no és pas que les DMO's del lloc no facin esforços: seguint els consells de saberuts turismòlegs, tota DMO que tingui algun atractiu cultural mirarà de posar-lo en escena tan com pugui per a diferenciar-se de la "compe". Però tot i això, constaten forces autors que el trànsit del sol i platja a l'urbà és ferragós, lent i requereix constància de monjo tibetà. Deia ja en aquest altre post alguna cosa sobre el tema. Però se m'acut que tampoc està tan malament tenir "platgeros" que vinguin: si sabem fer servir la platja com a esquer, més d'un o de dos faran el pas de conèixer la cultura local.

Bé, aquest post no pot ser mes oportú, car aquests dies L'Econòmic publica una sèrie de notícies que toquen aquests temes: qui es vagi a estassar a Lloret de Mar, ho farà en una destinació madura però que es vol renovar. Canvi de model també pel que fa al segment de turista cercat a Catalunya, tal com es llegeix aquí, ja amb uns primers bons resultats. I molt interessant també l'entrevista a Joan Abellà, director del MNAC, en la qual aquest introdueix el concepte de "classe mitjana turística" com a clau de l'èxit de públic dels museus.

En fi, d'ara endavant tinc uns quants anyets per escarrassar-m'hi, amb tot plegat, a veure què en surt. Al capdavall, ja m'agradaria que passés com amb el fill d'uns amics alemanys que va venir fa un temps a Barcelona per assistir a un concert de música "trance". L'endemà, mentre el passejo pel Barri Gòtic (ell encara amb una lleugera ressaca) ens trobem de cop davant la Catedral. El miro, em mira, uns segons d'estranyesa, com si tinguéssim al davant una nau de marcians. Ell sospira una mica i diu, mig resignat i mig decidit: "Komm, ein wenig Kultur schadet nicht" (Hhhhhhhh....). I cap dins.

I en tot cas tinc pendent amb algú una frijolada i un "paper" en comú. Esperem que tot plegat pugui ser ben aviat.

Ranking de ciudades turísticas - lo que hace un "hub" aeroportuario!

Decía en un post anterior que Barcelona se ha situado en el cuarto lugar de ciudades europeas por número de llegadas. Estar en el "top 4" es un mérito enorme... dado que el aeropuerto barcelonés no es un gran "hub" y las otras tres ciudades de este "top 4" son megahubs: Londres, París y Estambul... hay que hacerlo muy mal, teniendo un gran hub, para no estar bien arriba en la lista de llegadas. Probablemente, Barcelona sea del "top 10" la que menos tráfico tiene en su aeropuerto.. mérito doble, pues. Es por todo ello, y no por otra cosa, que Estambul se nos ha colado al tercer puesto: mérito del excelente trabajo de los últimos lustros por parte de Turkish Airlines. ¡Lo que hace tener un aeropuerto importante! Sin embargo, no está nada mal que Bcn sea el "hub" de la compañía Vueling: una compañía de low-cost, cierto, pero de "upper low -cost" si se me permite la expresión. Vueling llega a ciudades que están de 2 a 4 horas de la capital catalana, y nos acerca con ello mucho turismo de "city break", lo cual al fin es lo que hace que nos encaramemos bien arriba en la lista.

Como la semana pasada, cuando llegué procedente de Munich, y en mi avión había un matrimonio de mediana edad de fin de semana... jueves a domingo. Como buen embajador de mi capital, les di buenas direcciones y cosas que hacer... ayer llega un mail de agradecimiento, "Barcelona es una ciudad maravillosa y sus consejos fueron de lo más acertado"... me reí para mis adentros... es que tenemos una ciudad fantástica que se vende sola... resultado: el año que viene volverá en mayo este matrimonio a celebrar el 50 aniversario del señor, o sea que ahora tenemos en Munich un recomendador y un turista fiel que volverá.

Turisme esportiu i hoteleria barcelonina

Avui és la Marató de Barcelona: un esdeveniment que, havent estat prohibit en els seus inicis, ha sabut fer servir els atractius de la ciutat al llarg del recorregut com a incentiu. Es tracta ja de la 4a marató europea després de Londres, París i Berlín, amb més de 17000 inscrits. Interessant combinació d'esports i turisme. Més del 40% dels inscrits venen de fora Espanya, i amb els participants de fora de Catalunya fa que la participació no-catalana pugi a un 52% enguany. Turisme de Bcn és al comite organitzatiu, com a prova que aquest esdeveniment transcedeix l'àmbit estrictament esportiu. Una prova, per cert, que ha de lidiar moltes vegades amb veins rondinaires pels destorbs en la mobilitat que causa. El pròxim objectiu és convertir-la en una gran festa popular, com passa p. ex. amb la de Nova York. De totes maneres, combinar marató i convivència veïnal, no és fàcil.

El secret de l'èxit de la marztó de Bcn el diuen alguns maratonians: connexions aèries barates, hotels per a totes les butxaques, bona organització, ciutat bonica i amable.

Apareix també a la premsa d'avui un tema interssant: Montserrat, meca d' escaladors, es troba saturada, el Patronat de la muntanya atura dos anys l'obertura de noves vies, tot i una nova via oberta recentment pels escaladors. Hi han algunes preocupacions pel respecte a l'entorn i la sostenibilitat. Haurem d'anar amb compte que un recurs tan simbòlic no se sobrecarregui. Com a anèctoda, sapigueu que, entre la comunitat benedictina que viu a l'abadia, hi ha alguns monjos escaladors.

On s'allotjaran els nostres turistes esportius (i els altres)? Avui sortia la notícia que els nous hotels que obriran a Bcn se centraran extremadament en la tematització i serveis originals mai vistos justament en sintonia amb la temàtica de l'hotel. Els hotels de disseny potser són innecessaris per a molta gent, però no per a una societat que busca singularitzar-se sobretot quan viatja. Tot i que les arribades segueixen en augment, la dura competència de entre hotels fa que els nous que s'obriran bé podran qualificar-se d' "inaudits" ja que se centren, per exemple, en les joguines o el pa i pemetran dormir abraçat a un Playmobil o despertar-se amb l'olor del fa fet de tot just.

Per cert, si fins i tot l'ABC ens reconeix el nostre lideratge en turisme, potser deu ser veritat.... rècord d'arrivades i despeses, la notícia es llegeix aquí, amb tints madrilenys. Tot plegat ha catapultat Barcelona al num. 4 del ranking de ciutats europees més visitades després de Londres, París i Estambul. I la festa segueix perquè el sector segueix optimista per al 2014