Intercanvi de mails curt i fructífer amb la Dra. Joana Petrus de la UIB (que ha estat la meva "Doktormutter" en potència fins que al final he triat un "Doktorvater"... una decisió d'aquestes que mai sabràs si ho vas fer bé o no...) doncs bé, creu la Dra. Petrus -com gairebé tots els que ens mirem el turisme des del món acadèmic- que, mentre que pel turisme cultural hi ha desenes de milers de potencials turistes, amb els quals encara no em fem prou, això no és res comparat amb els milions que desitgen estassar-se a S'Arenal, Roses o Isla Barú. M'espanta el matís diacrònic que ella hi afegeix: amb el temps, el primer grup sembla cada cop més petit, el segon més gran. Em consolo pensant que potser, veient les coses des de primera línia a Mallorca o la Costa Brava, percebem molta més massa de carn rostint-se al sol de la que "actually" hi ha, una visió segurament diferent de la que tenen a l'interior o a les viles. Em fa conèixer la Dra. Petrus una de les darreres tendències de moda, que és la de fer-se fotos nu en zones monumentals, un hàbit que ve a ser el "balconing" del turisme cultural (no poso el link amb la foto d'un paio tot conill amb el Machu Pichu de fons perquè la meva neboda adolescent mira de tant el tant el meu blog).
Però si el turisme cultural no té gaires adeptes (o fins i tot en perd segons la meva corresponent) tampoc és que el turisme natural quedi gaire ben parat. Dels qui jeuen a S'Arenal segur que pocs faran una passejada per la Serra de Tramuntana, ni tan sols de nivell de principants, per molt que els diguin que la Serra és un "Cultural Landscape from the Unesco". Pocs seran també els que de Barú pujaran al volcà Totumo. I aquí a l'Empodà tampoc és que les masses vagin a veure el PN del Cap de Creus. Per cert, vegeu aquest article de fa tot just uns dies per entendre que als parcs naturals ara com ara no lliguen els gossos amb llonganisses.
Les meves primeres lectures i recerques em confirmen que les destinacions "duals", es a dir, les que tenen sol-i-platja i algun atractiu més (posem-hi Unesco, vinga) són MOLT més conegudes -i cobejades- per la platja que per la cultura. I no és pas que les DMO's del lloc no facin esforços: seguint els consells de saberuts turismòlegs, tota DMO que tingui algun atractiu cultural mirarà de posar-lo en escena tan com pugui per a diferenciar-se de la "compe". Però tot i això, constaten forces autors que el trànsit del sol i platja a l'urbà és ferragós, lent i requereix constància de monjo tibetà. Deia ja en aquest altre post alguna cosa sobre el tema. Però se m'acut que tampoc està tan malament tenir "platgeros" que vinguin: si sabem fer servir la platja com a esquer, més d'un o de dos faran el pas de conèixer la cultura local.
Bé, aquest post no pot ser mes oportú, car aquests dies L'Econòmic publica una sèrie de notícies que toquen aquests temes: qui es vagi a estassar a Lloret de Mar, ho farà en una destinació madura però que es vol renovar. Canvi de model també pel que fa al segment de turista cercat a Catalunya, tal com es llegeix aquí, ja amb uns primers bons resultats. I molt interessant també l'entrevista a Joan Abellà, director del MNAC, en la qual aquest introdueix el concepte de "classe mitjana turística" com a clau de l'èxit de públic dels museus.
En fi, d'ara endavant tinc uns quants anyets per escarrassar-m'hi, amb tot plegat, a veure què en surt. Al capdavall, ja m'agradaria que passés com amb el fill d'uns amics alemanys que va venir fa un temps a Barcelona per assistir a un concert de música "trance". L'endemà, mentre el passejo pel Barri Gòtic (ell encara amb una lleugera ressaca) ens trobem de cop davant la Catedral. El miro, em mira, uns segons d'estranyesa, com si tinguéssim al davant una nau de marcians. Ell sospira una mica i diu, mig resignat i mig decidit: "Komm, ein wenig Kultur schadet nicht" (Hhhhhhhh....). I cap dins.
I en tot cas tinc pendent amb algú una frijolada i un "paper" en comú. Esperem que tot plegat pugui ser ben aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada