El turisme i el shopping han estat sempre lligats. Tot i que no crec que sigui 'turisme' el desplaçament que hom fa cap un altre país per adquirir béns a més bon preu o que no es troben al propi territori, d'això se n'ha dit sempre 'comerç'. Podem parlar de turisme quan la motivació principal rau en l'esbarjo, no tant en el el el comerç. I per això mai no he pensat que el meu pare fes senderisme quan va fins a l'estanc de la cantonada a buscar tabac. Crec per tant que estem ja en l'àmbit del comerç internacional, la línia divisòria és aquí molt fina, però en fi, diem-ne 'turisme de compres', així tindrem alguna cosa més per estudiar des de l'àmbit del turisme...
El gran precedent del turisme de compres és el contraban, que es donava precisament quan oficialment no podia existir turisme de compres (ni amb prou feines comerç, clar). El contraban depenia directament de la quantitat de mercaderia existent a banda i banda de la frontera i el preu d'aquesta a un cantó i a l'altre. Quan la quantitat o el preu es desviaven molt a una banda de la ratlla o a l'altra, els contrabandistes feien de vàlvula compensatòria seguint més aviat una llei de la física de gasos que no una llei econòmica. I això ha passat sempre quan hi ha hagut aquestes descompensacions de mercat en territoris propers. I ha passat malgrat prohibicions legals o policials, al capdavall era el mercat qui manava i no la política, més o menys com passa avui.
En les nostres dies, amb Schengen havent mort l'ofici de contrabandista en mots indrets de la UE, el turisme 'de compres' és sovint transfronterer, és a dir, es desplaça pocs quilòmetres per passar una frontera d'estat i comprar o gaudir de serveis a més bon preu que al propi país. Això jo ho sé molt bé, perquè quan jo era petit, el cafè de casa venia gairebé sempre de França. I això passava també en moltes altres cases alt-empordaneses. L'entranyable marca Saint Louis, un nom de reials ressonances, era adquirit en viatges al Pertús, població fronterera que sap molt bé què és el turisme de compres i en podria escriure una història, i portat cap a casa pom un tresor. Les anades al Pertús les feia l'avi, encabint tots els néts a la vella furgoneta DKW, perquè la duana espanyola deixava passar dos quilos per persona, mainada inclosa, per tant com més ocupants tenia el vehicle, més cafè es podia passar. Anar de Figueres o rodalies al petit poble fronterer es convertia en una agradable excursió de diumenge al matí allà a començament dels anys setanta. Si l'avi alcés el cap avui, se'n faria creus de poder anar a Perpinyà i tornar amb la vella "dekauve" carregada amb tot el que li plagués sense que ningú a la frontera li digués res.
El shopping transfronterer, almenys el que està més publicitat, documentat i estudiat és sens dubte el del Niàgara, entre Canadà i Estats Units. La multitud de canadencs que compra a l'altra banda ha estat sempre motiu de notícia, regulacions o admiració, depèn de qui vegi la cosa. Aquest tema està tan institucionalitzat que fins i tot a Internet els futurs compradors poden trobar consells d'on adquirir els millors productes al millor preu. Una ràpida cerca a Google i estareu ben informats sobre el tema.
Deia, però, que fa unes setmanes vaig llegir a premsa un article ben interessant: es tractava del shopping d'alt estànding al centre de Barcelona. Per a mi la notícia no és tant que hagi augmentat -en consonància amb l'augment del turisme d'alt poder adquisitiu- sinó els aspectes interculturals d'aquest turisme. D'entrada, les botigues de les grans marques han hagut de buscar-se personal dels països d'origen, perquè, com informen les mateixes botigues, no es tracta tan sols de la llengua que cal saber sinó tot el conjunt de pautes culturals de la compra. Així, els russos agafaran sempre allò més car, passant aquest criteri molt per davant d'altres criteris de compra. Els xinesos volen una compra ràpida, anar per feina, odien l'espera. Per la seva banda, els àrabs, sobretot les dones àrabs, volen molta discreció. Qui conegui una mica aquestes tres cultures no se sorprendrà d'aquestes formes a l'hora de comprar. Vet aquí una mica d'interculturalitat el ple centre de Barcelona...
Està clar que aquest turisme d'alt poder adquisitiu és cobejat per tothom. Fa anys que les ciutats miren de ser també destinacions de shopping. Com sabem tots els catalans, la nostra capital és "la millor botiga del món", tant per als foranis... com per als mateixos barcelonins, clar, perquè el turisme de shopping en el nostre món és de doble direcció: tant poden venir novaiorquesos a comprar aquí com es poden escapar barcelonins cap a Manhattan. Hi ha llocs de compres que són gairebé d'obligada visita, per exemple, a Londres, els grans magatzems Harrod's o el mercat de Tottenham són, cadascun pels seus motius, punts d'atracció important del turisme de compres -- i no només de compres.
El país, l'hem de vendre tots, com potser diria en el seu temps el president Pujol. I això val més que mai en el cas del turisme de compres. L'any passat arribava un servidor de Hong Kong via Zuric cap a Barcelona (fantàstica, la connectivitat barcelonina: des de l'aeroport de Hong Kong - Lantau s'arriba als racons de món més amagats... però no pas a Bcn...) en obligada escala doncs, quan el policia que va donar entrada a la senyora hongkonesa de davant meu li pregunta on va i té lloc la següent conversa:
-What do you come to Zurich for?
-Well, actually I am on transit to Milan, Italy
-So what will you do in Milan?
-I am staying there for shopping just for three days.
El policia es grata el cap, somriu amablement i li diu, en el seu anglès dels Alps:
-And why don't you shop in Zurich? We have anything and everything you can imagine...
-Ahmm... I surely might another time, but my friend's waiting for me in Milan, we arranged it so this time
I el poli, que no es dóna per vençut:
-So then, next time I hope you stop in Zurich for shopping...
-I certainly will, sir...
No sé si la senyora asiàtica, amb pinta de molt benestant, ha tornat mai a Europa de rebaixes ni si s'ha aturat a Zuric, ni si li va semblar bé o malament la proposta del policia, però aquí queda escrit això: tots venem el nostre país, com a destinació de shopping... or else, obviously!
Està clar que aquest turisme d'alt poder adquisitiu és cobejat per tothom. Fa anys que les ciutats miren de ser també destinacions de shopping. Com sabem tots els catalans, la nostra capital és "la millor botiga del món", tant per als foranis... com per als mateixos barcelonins, clar, perquè el turisme de shopping en el nostre món és de doble direcció: tant poden venir novaiorquesos a comprar aquí com es poden escapar barcelonins cap a Manhattan. Hi ha llocs de compres que són gairebé d'obligada visita, per exemple, a Londres, els grans magatzems Harrod's o el mercat de Tottenham són, cadascun pels seus motius, punts d'atracció important del turisme de compres -- i no només de compres.
El país, l'hem de vendre tots, com potser diria en el seu temps el president Pujol. I això val més que mai en el cas del turisme de compres. L'any passat arribava un servidor de Hong Kong via Zuric cap a Barcelona (fantàstica, la connectivitat barcelonina: des de l'aeroport de Hong Kong - Lantau s'arriba als racons de món més amagats... però no pas a Bcn...) en obligada escala doncs, quan el policia que va donar entrada a la senyora hongkonesa de davant meu li pregunta on va i té lloc la següent conversa:
-What do you come to Zurich for?
-Well, actually I am on transit to Milan, Italy
-So what will you do in Milan?
-I am staying there for shopping just for three days.
El policia es grata el cap, somriu amablement i li diu, en el seu anglès dels Alps:
-And why don't you shop in Zurich? We have anything and everything you can imagine...
-Ahmm... I surely might another time, but my friend's waiting for me in Milan, we arranged it so this time
I el poli, que no es dóna per vençut:
-So then, next time I hope you stop in Zurich for shopping...
-I certainly will, sir...
No sé si la senyora asiàtica, amb pinta de molt benestant, ha tornat mai a Europa de rebaixes ni si s'ha aturat a Zuric, ni si li va semblar bé o malament la proposta del policia, però aquí queda escrit això: tots venem el nostre país, com a destinació de shopping... or else, obviously!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada