Sobta la solució, més que res perquè trenca amb una línia de solucions arquitectòniques dels espia públics barcelonis que ha fet famosa arreu la nostra ciutat: les famoses "places dures" que s'imposaren arran dels Jocs. Aquesta solució consistia en posar ciment i ferro als espais a renovar donant-los un disseny ben elegant però certament deixant a la vegetació un paper molt marginal. Ara es trenca la tendència. Del disseny a la natura, doncs, en un tomb important de l'urbanisme barceloní. Veurem si això és una solució que s'aplica una vegada o bé si d'ara endavant la ciutat serà més verda en els seus nous espais.
Enllaço aquest tema amb la el projecte de renovació d'un altre espai ben proper a l Glòries: l'entorn de la Sagrada Família. Amb l'acord de Glòries sembla que s'hauria de facilitar aquest altre acord. Fa uens setmanes la premsa es feia ressò de les possibles alternatives, fins i tot es convocava els lectors a votar en línia, tot plegat per anar escalfant el debat públic. Sembla que, ara com ara, guanyen els qui aposten per alternatives "del mig", ni gaire conservadores ni gaire innovadores. El projecte originari de Gaudí, en forma d'estrella al voltant del temple, sembla irrealitzble a hores d'ara, però projectes que s'hi acosten podrien ser factibles... amb l'acabament del temple previst per d'aquí a dotze anys, en els pròxims mesos hauran de prendre's decisions cabdals per part de l'Ajuntament barceloní.
Si totes aquestes coses passen a l'Eixample del cap-i-casal, a Ciutat Vella no es queden enrere. El Pla Barcino, la iniciativa del municipi per a posar en valor les restes romanes de Barcelona, fa un pas endavant amb la construcció d'un centre interpretatiu a la Plaça Traginers, on es pot veure la primera muralla romanaque envoltava l'antiga Barcino. Ben amagada dins la segona, és un tresor per descobrir. El 2015 està previst inaugurar aquest centre interpretatiu, que coincidirà amb la restauració del momument, el qual es dexarà, segons els responsables, "amb l'aire de ruïna romàntica que evoca el pas del temps". Bé perquè finalment la capa més primigènia de Barcelona tindrà el seu centre interpretatiu que serà capaç de posar en valor el passat romà i originari de la ciutat.
Una mica més al sud, a Salou, la capital turística de la Costa Daurada, hi ha canvis en la planifiació territorial: es contruirà un nou hotel de 20 pisos després del preceptiu canvi d'ordenança per part de l'Ajuntament. En paral.lel, es donarà permís als hotelers que vulguin per a remodelar parcialment o totalment els seus establiments sense haver de modificar els volums. Una reivindicació dels empresaris finalment escoltada. L'alcalde argumenta a favor d'aquestes mesures dient que el turisme internacional creix any rere any i cal atendre aquesta demanda. A més, havent-se construit la majoris d'hotels als anys 90, les habitacions i els espais comuns responien a uns paràmetres que ja no són vàlids. La renovació de la planta hotelera de Salou ha començat doncs. Ara esperem només que el crèdit flueixi cap a la bona gent de Salou, potser aquest serà l'obstacle més important a la renovació dels hotels.
Acabo amb una notícia de l'altre cap de la península: finalment s'enderrocarà el complex turístic de 130 mil./Eur que es va construir a Càceres en una zona protegida. Un punyat d'ecologistes que ha resistit fins al final ha aconseguit la sentència. Felicitats als guanyadors. I esperem que la sentència sigui no tan sols comperta sinó, com es diu avui dia, "exemplaritzant": que ningú toqui els espais protegits. Tendència mundial aquesta de protegir de l'edificació les àrees naturals: Colòmbia, des de l'any passat, no permet cap tipus de construcció en les seves àrees protegides: I les concessions d'allotjament en aquestes àrees seran revisades quan acabin. Bé, molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada