Apunts de fotografia

Donada la indissoluble (no: consubstancial!) relació entre la fotografia i el turisme, aquí teniu uns petits apunts fotogràfics.

APUNT 1:
Fa un parell de mesos vaig muntar a casa una mini-festa post aniversari per uns quants amics. A banda de la cordialitat de la Mari Carmen, en Jordi, la Sevi (amb Alexia inclosa) i la Ramirex, cal esmentar que d'un total de 6 persones hi havia 4 càmeres. Quatre! (una reflex + 3 mòbils amb una qualitat d'imatge més que decent...). Una proporció inverosímil fa tan sols cinc anys. I fa tan sols cinc anys sé que els meus amics no eren tan devots de la fotografia, i per tant només em puc alegrar que Apple, LG, Samsung i tota la tropa hagin democratitzat la fotografia fins a uns extrem increïbles de quotidianitat (i d'intrusisme, clar!). No acabo de tenir clar si els meus amics que van amb mòbil són fotògrafs com jo que vaig amb una reflex, si estan fent el mateix que jo quan jo faig un sonor click i ells prenen fotos que ni se senten... ni tampoc penso discutir-ho, mentre ells s'ho passin bé...

APUNT 2:
Medellín, Colòmbia, desembre del 2012. Anem a la nit a veure els llums de Nadal d'aquesta bonica ciutat colombiana. Són uns llums espectaculars, fent escultures multicolor enmig de les quals tothom s'hi encanta. El tema d'enguany són les regions del departament d'Antioquia, la capital del qual és Medellín. Visitem la zona amb dos grans amics, en Julio i en José. Aquest darrer, força afeccionat a la fotografia, em passa ràpidament a mi l'honor de ser el retratista oficial de la nit. I s'exclama amb alegria en veure'm sortir de casa amb la reflex "Que bé! Així podré veure bé els llums d'enguany, perquè no hauré de fotografiar. Gràcies Narcís!"... em quedo pensant i, com diuen per allà, "con careburro".

APUNT 3:
El meu amic de Medellín tenia tota la raó: ja és oficial del tot que, si hom fotografia, està fent una altra activitat que no és mirar i per tant el cervell no recorda tantes coses. Dpreview, que es fa ressò d'aquest estudi, esmenta el tema amb el provocador títol de "Vols recordar una cosa? No la fotografïis".  Evidentment l'estudi ve d'una universitat dels USA, no podia ser d'altra manera.

APUNT 4:
Si no recordem les coses que fotografiem, tal com es diu a l'apunt 3, ja ho fan els suports corresponents per nosaltres. Els negatius en el seu temps, les targetes digitals ara... que han anat pujant en capacitat i velocitat d'una manera esfereïdora. O potser ara ja el núvol serà el lloc on ho desarem tot. Males notícies aquí, segons Quesabesde, els quals en aquest article posen en dubte la fiabilitat de tots -però tots- els suports fotogràfics haguts i per haver. Ens cal doncs memòria en darrera instància... i no pas la de targetes, no!

APUNT 5:
El "selfie" sembla que tot ho domina. El selfie s'ha posat de moda amb personatge tan importants com el Papa Francesc o el president Obama (aquí per cert en un interessant article sobre l'augment dels selfies). El selfie de l'Obama amb altres polítics al funeral de Mandela no va acabar d'agradar, es veu que encara és una pràctica que la bona gent es mira de reüll... encara, perquè d'aquí a un temps es faran selfies a tot arreu sense que ningú digui res, ja se sap, la tecnologia acaba influenciant l'etiqueta i capgirant-la. El dia de Nadal, La Vanguardia treia una pàgina sobre el tema, sense aprofundir-hi gaire, però amb els comentaris de rigor... que si el selfie indica poca o molta autoestima, que si els polítics en treuen suc... el selfie no és altra cosa que l'auto-retrat, que es van començar a fer els pintors des del renaixement (Brueghel, Velázquez, Picasso...)  i s'han fet nombrosos fotògrafs des de Cartier Bresson a Toni Catany. Clar que abans la càmera s'havia de posar en un trespeus i demés i ara es fa amb aquest estrany gest d'allargar el braç... en fi... aquí teniu la notícia. No sé si exagera una mica el FT dient en un titular "A year in a selfie", en tot cas aquí queda aquesta idea, dita en paraules del FT: "authentic identity is increasingly derived not from who we are or what we do, but from what we are doing right now. If we have no thought to Tweet or photo to post, we basically cease to exist. So while the selfie may seem narcissistic, it is not motivated by narcissism so much as our digital existential angst".

APUNT 6:
Absolutament recomanable la pel.lícula "La vida secreta de Walter Mitty"  amb Ben Stiller de director i protagonista (per fi Stiller deixa l'humor barat i insuls i comença a madurar com a actor). Fa una gràcia enorme que, en plena època de la fotografia social, un film giri entorn de... com recuperar un NEGATIU!! També hi ha una gran frase de Sean Penn per a l'eternitat: "Quan m'agrada molt el que veig, no ho fotografio, m'estimo més ser-ne part". Fantàstic. Doncs ja ho veuen: en Sean Penn, com el meu amic José de Medellín, quan volen gaudir veritablement d'una cosa o un lloc, passen de fotografiar. Entre això i el selfie, hi som la resta dels mortals que fem fotos. Aquí teniu el trailer oficial en castellà.